Cep de la Marina, Tarbena

Vins de terra i mar

La nostra terra, la Marina, és una terra de mar, valls i muntanyes per les quals s’estenen les arrels d’una cultura vitivinícola mil·lenària. Una terra banyada pel sol, la salnitre i la climatologia mediterranis, que els transforma en fruits tan valuosos i ara apreciats com és el raïm. A la Marina s’hi troben restes del centre productor de vi més antic de la Península Ibèrica, situat a la punta Benimaquia. El jaciment data del segle VI abans de la nostra era, una època ibera en la qual es donava gran importància tant al raïm com als caldos en què el convertien.

Els ibers assentaren les bases de la nostra cultura vinícola, sembla que van ser els primers, però, no els únics. En l’època Dianium (Dénia) els romans intensificaren la producció i comercialització del vi, que exportaven des del port denier cap a Itàlia, i el Nord d’Àfrica. Són nombrosos els derelictes trobats a diferents punts de la costa de la Marina amb àmfores, gots, atuells, i tot tipus d’envasos i contenidors per a transportar els caldos de la nostra terra, mar enllà. I també atresorem encara restes dels forns en què els romans feien eixos envasos. Una indústria importantíssima, en torn a la qual girava l’economia, la cultura, i gran part de la vida local.

Els vins s’elaboraven amb el moscatell d’Alexandria, varietat de raïm predominant a la nostra comarca, que en temps de la taifa de Daniya els musulmans convertiren en pansa, deixant el vi en un segon plànol. La pansa va fer viure a la comarca uns temps daurats, al segle XIX, amb una forta indústria exportadora que duia la pansa des del port denier cap a Anglaterra, els Estats Units i França. Però, arribà la filoxera, i una etapa de fortíssima competència per part dels EE.UU. en el preu i la quantitat de producció de pansa, i el raïm va ser substituït pel cultiu de la taronja en la major part de les terres. Tot i això, la cultura del moscatell ha perdurat en el temps. Ens ha deixat la memòria dels riuraus en què els nostres avantpassats aixecaven el raïm. I el jaciment iber, els derelictes, les àmfores... i la saviesa de tots els que, abans de nosaltres, han viscut per i per als vins de la nostra terra.

Sempre ha estat ací, però, havíem de rescatar-la. Escoltar la terra, als nostres avantpassats, escoltar-nos a nosaltres mateixos, per tal de recuperar el que de sempre s’ha fet ací: cultivar la terra, amar-la i respectar-la per aconseguir els seus millors fruits i transformar-los en els nostres millors vins. I és així com les vinyes estan tornant a ocupar el seu espai en la nostra terra, escampant-se per la planícia de l’antiga dianium vinatera (Dénia-Jesús Pobre), per les valls de Pop i de Xaló a la vora del riu Gorgos, per la vall del Guadalest, per les terres de la Retoria i terra endins, mirant cap a la mar, a la zona de Pego i les Valls.

Perquè sabem d’on venim, sabem cap a on anem. De la terra i la mar, d’una història mil·lenària de vins que un nou camí acaba de començar.

Lumi Requejo